<<Tornar>>

OFICINA DE GESTIÓ AMBIENTAL UNIFICADA
DELS SERVEIS TERRITORIALS A BARCELONA
DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT
Travessera de Gràcia, 56, 6ª planta
08006 - Barcelona

L'Associació Natura Pou del Glaç-Begues, amb NIF G-63380059, assabentada que es troba a exposició pública la sol·licitud d'Avaluació ambiental formulada per a l'obtenció d'una autorització ambiental per a l'exercici d'una activitat d'extracció i tractament de roca calcària promoguda per l'empresa Aricémex, SA, al terme municipal de Begues, i dins els terminis legals establerts, presenta les següents

AL·LEGACIONS

Primera
Entenem que una activitat com l'extracció d'àrids comporta un important impacte ambiental i social en l'entorn on s'implanta.
D'acord amb la documentació que es presenta, i en concret a l'Informe d'Avaluació Ambiental (pàg. 17 de 93), veiem que una explotació d'aquest tipus no requereix ni Plans graduals de reducció d'emissions a l'atmosfera, ni Declaració d'impacte ambiental, no s'escau. Se'ns fa difícil entendre per què no són necessaris aquests requisits en una indústria que es caracteritza per canvis dràstics en el paisatge i una constant emissió de pols, soroll i vibracions. Altres aspectes a considerar és que la pedrera les Cubetes, no disposa de sistemes de control d'emissió, tal i com fan constar a l'Informe que presenten, i que tot i que s'han fet controls de vibracions, no presenten cap informació sobre els resultats.
Volem recordar que aquesta és una zona molt castigada per infrastructures i serveis de gran impactes (abocador de la vall de Joan; estació elèctrica al mateix Montau, amb el pas de múltiples línies de distribució; pedreres, no només les Cubetes, també Montau II, encara sense restaurar; una mica més enllà la calera i pedrera Aries, al principi del terme d'Olesa de Bonesvalls; dues pedreres a la banda de Vallirana…), tot en un radi de molts pocs quilometres. Per això, poder minimitzar els efectes de l'explotació les Cubetes, ha de ser un objectiu prioritari per atorgar aquesta autorització ambiental.
Sol·licitem que s'inclogui dins els requisits per l'Autorització Ambiental, la necessitat d'instaurar un pla de reducció d'impactes i residus (incloent-hi emissions a l'atmosfera, sorolls, vibracions, etc.) el més avançat possible en cada moment.

Segona
La superfície total és de 70,84 Ha, de les que 55 Ha corresponen a la superfície de l'àrea d'afecció concedida. En els documents que es presenten a informació pública, es fa constar que encara que no està previs d'ampliar-la a l'actualitat, podria ser que es fes en un futur. (pàg. 24 de 93).

Sol·licitem que donades les grans dimensions de l'explotació i la proximitat respecte dels nuclis habitats, es mantingui sense variacions la superfície actual d'afecció.

Tercera
El sòl on es troba l'activitat està classificat com a Espai Natural Compromès (E.N.C.). Segons les dades que se'ns faciliten, està a 1,5 km del PEIN del Garraf, i a 2 km del PEIN de les Muntanyes de l'Ordal. A més, la zona sí que està protegida a nivell municipal (Informe d'Avaluació Ambiental pàg. 11 de 93)
Certament la zona no està classificada com a zona de protecció especial, però resta entre mig de dos espais naturals protegits i que es troben inclosos dins la proposta de Xarxa Natura 2000.
A més se'ns diu que un cop finalitzada l'activitat, prevista per l'any 2030 segons el Pla Especial Pedreres de 2001, no està decidit l'ús de la zona ((Informe d'Avaluació Ambiental pàg. 82 de 93).
L'esmentat Pla Especial Pedreres sí que preveu aquest ús, i en concret a l'Article 9, apartat 4. Termini per a l'exercici dels usos, diu: "El destí final dels terrenys és el d'espai natural, en aplicació de la normativa referida a aquesta qualificació pel Pla general de Begues."
Sol·licitem que s'especifiqui que d'acord amb el Pla Especial Pedreres, signat l'any 2001 entre Aricemex, Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Begues, l'ús sigui d'espai natural, per tal de poder-lo incloure amb els espais protegits del seu entorn.

Quarta
Un des aspectes tractats de manera més imprecisa i contradictòria, són el referents als cursos d'aigua superficials i subterranis que es veuen afectats per l'explotació de les Cubetes.
En diferents parts de l'Informe podem llegir que dins els terrenys de l'activitat no hi ha cursos d'aigua, i en concret a l'Informe punt 10.3 Hidrologia superficial, on diu que no hi ha cap curs i/o conducció d'aigua a cel obert o soterrada en un radi inferior a 2 km. També al punt 10.4 Hidrogeologia, on a la pregunta si ocupa zona de recàrrega d'aqüífers, es respon que no, i també es diu que no quan se li demana si hi ha a menys de 2000 m captacions d'aigües superficials i/o subterrànies, oblidant que el barri de Begues Parc està a tocar, igual que la resta del nucli urbà de Begues, amb múltiples pous que es destinen a tot tipus d'usos.
Malgrat tot això, se sol·licita Autorització d'ocupació i obres sobre el domini públic hidràulic i la seva respectiva zona de policia per actuar sobre el fondo de les Covetes que en part del seu recorregut, passa per on hi ha l'explotació. Els tràmits iniciats al 2003, no s'han resolt perquè l'Agència Catalana de l'Aigua ha fet moltes prescripcions que no s'han acomplert per part d'Aricemex: no hi ha cunetes de decantació i basses temporals, ni barreres de retenció de sediments als fronts de treball. No hi ha projecte hidrològic per avaluar el nivell freàtic de la zona i valorar la incidència, no hi ha projecte de restauració i recuperació hidràulica i mediambiental de la llera del fondo de les Covetes i dels torrents i barrancs que hi tributen, etc., segons consta a l'informe emès per l'ACA 2l 25/11/2003.
La afecció real és tant al fondo de les Covetes com a la riera de Begues, on és tributari el torrent i que es troba pocs metres per sota. Però a més és una zona molt carstificada, on s'enregistra el màxim pluviometric, i on trobem tant el fondo de les Covetes, junt amb d'altres torrenteres més petites, i la riera de Begues que és un punt bàsic en la recàrrega de l'aqüífer del Garraf, amb diversos engolidors en aquesta àrea. Tot plegat fa que sigui una zona extremadament sensible pel que fa a l'abocament incontrolat tant de les aigües residuals del procés productiu, aspecte que tractarem tot seguit, com de diferents materials fruit de l'activitat de la pedrera. Aquesta situació es pot percebre perfectament a les fotografies que adjuntem en aquesta quarta al·legació i a les de l'al·legació cinquena.
Sol·licitem que consti que sí que hi ha dos cursos superficials d'aigua afectats, i també els subterranis, i que estan greument alterats, pel que a més demanem que l'ACA tingui en consideració aquests aspectes en el seu dictamen sobre l'afecció al domini públic hidràulic. I que es faci constar que la riera de Begues en aquest tram, està inclosa dins la Proposta de Xarxa Natura 2000.

Cinquena
Altres qüestions molt poc clares estan en relació a l'ús i consum d'aigua, que el cabal total abastat està computat en 7272 m3/any.
Segons l'Informe, no s'escau Autorització i/o permís d'abocament, ja que no s'usa aigua ni cap altre substància líquida en el procés productiu (pàg. 15 de 93).
Però a la DUCA de 24/12/2003, veiem que s'irriga el material apilat per evitar emissions i les tolves, s'irriguen els camins, de forma que dels 7272 m3/any, el 96% s'utilitza en el procés productiu, i només un 4% en ús domèstic i sanitari (en aquest sentit, també sorprèn que al llistat de primeres matèries utilitzades en el procés productiu, no hi consti l'aigua com a element primordial). També hi ha una planta de fabricació de formigó, de la que no s'ofereixen dades de cap tipus, però que com a mínim també consumeix aigua i produeix residus.
Tot plegat provoca que arribin permanentment residus sòlids tant al fondo de les Covetes, com a la riera de Begues, per l'arrossegament de materials de grandàries diferents provinents de la pedrera.
Sol·licitem que es faci un control dels abocaments líquids i sòlids, realitzats per l'empresa Aricemex tant sobre el fondo de les Cubetes, com sobre la riera de Begues, i es prenguin mesures per evitar nous abocaments incontrolats en endavant

Fotografíes per al·legacions quarta i cinquena

Confluència de la riera de Begues amb el torrent del Fondo de les Covetes. S'observa la presència de graves aigües a baix de la confluència (no n'hi ha aigües a munt).

Fotografíes per al·legacions quarta i cinquena

Riera de Begues plena de graves procedents de les Covetes. Les graves s'estenen almenys fins uns 2 km aigües a baix de la confluència.

Fotografies per al·legacions quarta i cinquena

Torrent del Fondo de les Covetes amb llims residuals de la pedrera, aigües a baix de la carretera.

Fotografíes per al·legacions quarta i cinquena

Sac de material explosiu localitzat al torrent del Fondo de les Covetes

Fotografíes per al·legacions quarta i cinquena

Pas inferior pel qual el torrent del Fondo de les Covetes travessa la carretera de Begues a Olesa

Torrent del Fondo de les Covetes aigües a munt de la carretera de Begues a Olesa. S'observen crostes de materials residuals de l'activitat extractiva

Sisena
Igualment sobre l'ús i el consum de l'aigua, trobem a faltar les dades referents al reg de les zones restaurades: quantitat, freqüència de regs, etc. Segons la Proposta de Repoblació i Hidrosembra de Quepsa de data 07/02/02, tant la terra vegetal com l'aigua necessària per la repoblació seran subministrades per la propietat.
Però a l'Informe d'avaluació en cap moment es fa menció a l'ús d'aigua pel reg, al contrari, s'explicita que no existeix aquests tipus de consums.
Sol·licitem que es clarifiquin la freqüència de reg i els litres emprats per condicionar i mantenir les espècies plantades en la restauració.

Setena
Respecte de la restauració integrada a que es va acollir Aricemex l'any 1994, actualment està revegetat el 70% del terreny per sobre de la cota de 600 m. Això fa pensar que s'acomplirà la 1ª fase de la restauració prevista per finalitzar el 2005.
Al nostre entendre, la primera part d'aquesta fase, que es va realitzar coincidint amb l'elaboració del Pla Espacial Pedreres de 2001, no té la densitat arbòria de 400 unitats/Ha projectades, primer perquè ja no es van posar des d'un inici, i després perquè els pocs pins que es van posar i els margallons, han fracassat, i l'únic que ha sobreviscut són les gramínies i 5 o 6 exemplars de romaní.
Pel que fa a la segona part, que actualment s'està executant, de moment només compta amb l'hidrosembra, i no hem pogut percebre ni un sol exemplar d'arbre, de manera que no podem valorar l'increment d'espècies arbòries que sembla ser hauria de tenir aquesta part.
En cap dels dos casos funciona el reg de la plantació, ja que les mànegues estan desconnectades de la cisterna, i la cisterna no té aigua. És a dir, de res serveix el sistema de reg, amb els seus aspersors i motor de bombeig inclosos, perquè simplement actuen com a decorat. Això és fàcilment comprovable perquè és pot veure des del camí que passa per la carena, a tocar de la zona restaurada i on esta dipositat el contenidor buit de l'aigua, el motor rovellat i les mànegues desconnectades. De qualsevol manera, l'aspecte i poc desenvolupament que presenten les plantes situades lluny o a prop dels aspersors, indica que no s'han regat mai.
Respecte dels talussos, es treballa al límit del pendent establert, resultant uns baixants de vertigen, que fàcilment podrien apropar-se als 45º.
També volem destacar que no s'està respectant la fesomia del paisatge de l'indret, que es caracteritza per mostrar un equilibri entre espais amb vegetació i espais lliures on aflora la calcària. Amb la forma de plantejar la restauració a base de grans talussos i uniformitzats amb hidrosembra, es trenca aquesta dinàmica, perdent-se el paisatge propi de la zona.
Sol·licitem que es revisi i millori la restauració de la primera fase, per sobre de la cota 580, tant pel que fa a la reposició de l'arbrat que no ha prosperat, com per la resta d'aspectes explicats

Fotografies per al·legació setena

Vessants del Montau al 1er sector restaurat. S'observa un pendent no inferior a 40-45º i plantes llenyoses mortes. El tipus de restauració difereix absolutament del paisatge preexistent, on la roca calcària aflorava constantment entre la vegetació

Fotografies per al·legació setena

Tub de reg de la restauració del 1er sector totalment desconnectat i sense ús possible

Tub de reg de la restauració del 1er i 2n sector sense connectar al dipòsit. El dipòsit es troba absolutament buit.

Fotografies per al·legació vuitena

Vegetació natural de la carena del Montau destruïda innecessàriament i coberta amb terres aportades artificialment al cantó contrari de la pista que delimita l'àrea d'explotació. Denunciem l'existència de 3 sectors alterats així fora del límit d'explotació.

Plana culminal a l'extrem sudoest de la carena del Montau, totalment alterada tot i trobar-se fora de límit d'explotació. És necessari restaurar aquesta plana anul·lant el camí de circumvalació i retirant les graves dipositades, tot respectant la coca central amb restes de vegetació natural.

Vuitena
Des de l'inici de l'activitat, s'han sobrepassat els límits de l'explotació, afectant a zones del medi natural no incloses dins l'explotació d'Aricemex. Aquest és el cas de la part nord-est ja restaurada i de l'afecció que es mostra a les següents imatges i que es troba per sobre de la zona restaurada al nord-oest de la pedrera.
Sol·licitem que es reparin els desperfectes al medi natural causats durant els treballs a la pedrera, i que s'exigeixi a Aricemex la màxima cura per evitar que s'incideixi mai més fora dels límits de la pedrera.

Novena
Sobre l'impacte visual o paisatgístic, no només és perceptible des de Begues i la carretera, com diu a l'informe (pàg. 64 de 93), també des de qualsevol punt a l'interior del Parc Natural del Garraf o des de l'espai aeri, es veu la totalitat de l'explotació

Cova natural dins de la zona d'explotació. S'observen piles de sacs grocs similars al localitzat al torrent del Fondo de les Covetes.

Sol·licitem que es faci constar que l'impacte visual i paisatgístic de la Pedrera, és perceptible des de tots els punts dalt ressenyats.

Desena
A l'apartat 10.2 Geologia, es demana si afecta algun punt reconegut d'interès geològic (geomorfològic, estructural, estratigràfic, etc.), responent-se de forma negativa.
Volem recordar que el Montau és el cim culminant del massís de Garraf amb 658 m.
Sol·licitem que es rectifiqui la resposta i es faci constar la seva condició de punt més elevat del massís.

Onzena
A l'apartat 10.5 sobre la Flora, es respon que no hi ha espècies de vegetació protegida, i que no afecta a arbres monumentals.
En aquesta àrea hi ha la comunitat de màxim creixement coneguda a Catalunya de margalló. També aquí hi havia el margalló més gran conegut i catalogat com a monumental, que va ser eliminat per continuar l'explotació ara fa uns cinc o sis anys.
Sol·licitem que es rectifiqui i es faci constar que existeix el margalló com a espècie vegetal protegida.

Dotzena
Pel que fa a la fauna, a l'apartat 10.6 de l'Informe, diu que no hi ha afecció a zones declarades reserva natural o refugi de fauna salvatge pel Dep. d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, o bé incloses en plans de recuperació d'espècies, i que no hi ha espècies de fauna protegides per la legislació vigent, pel que s'ha de garantir la conservació dels hàbitats naturals de la flora i la fauna.
L'àrea d'activitat de la pedrera queda dins la zona d'activitat d'una parella d'àliga cuabarrada, espècie sobre la qual hi ha un Pla de recuperació que actualment està en tràmit, i a més d'altres figures de protecció, està inclosa al Catàleg Nacional d'Espècies amenaçades amb la categoria de Vulnerable (modificació RD 439/90).
Sol·licitem que es faci constar l'afectació a l'hàbitat d'aquesta espècie amenaçada.

Tretzena
Encara que la il·luminació de la pedrera, no és la principal font contaminant, considerem que d'acord amb la LLEI 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i d'acord amb el seu Article 7 punt 5, s'ha de prioritzar en els enllumenats exteriors la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP). Aquestes làmpades han de substituir les làmpades de vapor de mercuri en els processos de renovació de l'enllumenat públic, que han de tendir a la reducció de la potència instal·lada.
Per aquest motiu, de les dues formes d'il·luminació externa, halogenur metàl·lic i vapor de mercuri, la darrera és del tot inadequada per produir més contaminació lumínica, ambiental per efecte del mercuri, i necessita de més consum elèctric pels mateixos resultats.
Sol·licitem que siguin substituïdes les il·luminacions de vapor de mercuri per altres de vapor de sodi, d'alta o baixa pressió en funció de les necessitats de la pedrera.

Catorzena
Dins de les diferents mancances o irregularitats que trobem a la documentació exposada, ens sorprenen alguns aspectes, com el fet que en el plec de condicions tècniques de la Proposta de Repoblació i Hidrosembra de data 07/02/02, Quepsa, l'empresa responsable de la restauració, curiosament situa la pedrera d'Aricemex a Begues, a la Pasterasa, al terme del Vendrell a Tarragona, imaginem que per un descuit.
Altres aspectes més preocupants, són els relacionats amb les factures de la restauració de la primera fase. En aquest sentit volem destacar que s'adjunten dos factures, una 30/07/04 de Quercus (abans Quepsa) i l'altra de Treballs de 2002 de Quepsa (ara Quercus), i en cap dels dos casos podem veure les quantitats ni de les unitats plantades de cada espècie vegetal, ni de les despeses que han suposat, perquè han estat expressament esborrades.
A més de l'evidència de la mateixa factura, ho podem confirmar comparant el document dels treballs de 2002 de Quepsa, que es el darrer full de la factura de 30/07/04, amb el segon full de la Proposta de Repoblació i Hidrosembra de Quepsa de 07/02/02. Podrem comprovar que són idèntics però en un d'ells (Treballs 2002), han estat esborrades les xifres. A més d'això, hem de fer notar, que encara que es presenta com una factura al document Certificat de Verificació Ambiental (pàg. 4 de 23, punt "Revegetació…"), no ho és perquè és part integrant d'un pressupost.
Sol·licitem que s'adjuntin les factures reals i sense esmenar del treballs realitzats per Quepsa/Quercus, durant les dues intervencions fetes en la primera fase de restauració.

Quinzena
També trobem inexactituds i contradiccions en qüestions com l'horari o el nombre de dies de treball setmanal. Donat que en alguns apartats es maneguen aquestes dades a conveniència, caldria aclarir quin és l'horari d'activitat de la pedrera, que estaria comprés entre les 7 i les 22 h, i durant 6 dies de treball per setmana. Aquestes dades són importants perquè influeixen en la valoració de molts paràmetres que es fan servir dins aquest Informe d'Avaluació Ambiental.
Sol·licitem que s'expliciti de forma clara e inequívoca quin és l'horari i resta de ritmes d'activitat de la pedrera.

Setzena
A l'apartat 21. Conclusions i observacions, no trobem el document de síntesi ha d'emetre l'EAC que verifica l'Avaluació ambiental i que és preceptiu, que ha de fer especial èmfasi en tots aquells aspectes que puguin tenir una incidència mediambiental notòria, així com les principals observacions a fer.
Sol·licitem que s'incorpori l'informe final amb la síntesi de la situació ambiental de l'establiment.

Dissetena
Finalment, volem fer una darrera consideració sobre l'acreditació d'Egavic com a EAC per el nivell d'actuació que requereix la verificació de les activitats de l'empresa Aricemex.

Tant el Certificat de Verificació d'Avaluació Ambiental com l'Informe d'Avaluació Ambiental, ambdós verificats per Egavic, estan segellats amb data de 20/10/2004.

En aquesta data, Egavic estava acreditada únicament per actuar com a EAC per Activitats agrícoles i ramadares (26/04/2001), però no per activitats mineres.

L'acreditació d'Egavic per aquestes activitats mineres, és posterior al 20/10/2004 segons es pot consultar al DOGC núm. 4338 - 08/03/2005 DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. EDICTE de 22 de febrer de 2005, pel qual es dóna publicitat a la Resolució de 3 de novembre de 2004, per la qual s'acredita a Egavic, SL, com a entitat ambiental de control per a la tipologia d'activitats mineres (nivell d'actuació 1). (Pàg. 5828).

Sol·licitem que es desestimi la Sol·licitud d'Autorització Ambiental per no estar verificada per una entitat degudament acreditada en la data en que es realitza, i s'inicií novament el procés, tenint presents els aspectes aportats en les nostres al·legacions.

Begues, a 19 de març de 2005

<<Tornar>>