>>Tornar<<
Pedreres
dins els espais "protegits"
Cap ésser amb capacitat
de raciocini pot afirmar que és compatible la protecció de qualsevol cosa al
mateix temps que es destrueix amb dinamita o altres explosius.
No cal ser un geni per entendre que els dos conceptes són antònims: les
dues coses juntes són absolutament impossibles:
o es protegeix o es destrueix. Doncs
bé. La Generalitat de Catalunya
està sent governada, sistemàticament, per persones que no entenen això dels
antònims i es produeixen constants dislèxies i contradiccions entre els seus
diferents serveis, departaments i, fins i tot, de les diverses normatives d’aquesta
Administració.
Fem una síntesi del
tema que ens ocupa, les pedreres. Un departament de la Generalitat és el que ha
declarat els espais naturals que s’han de protegir.
Al mateix temps, altra departament dóna llicències per a que
"empreses" es dediquin a dinamitar aquests espais.
Almenys això passa al Garraf-Ordal.
Deixem per un altra
apartat la discussió que es genera a partir de l’argument de les
administracions quant a que “quan s’acaba la concessió les empreses han de
rehabilitar l’espai destruït”. Aquest
argument institucionalitzat mereix tot un article per part nostre, donada la
seva enorme demagògia.
Si a un espai natural
l’Administració li ha reconegut un
conjunt de valors, que estan molt per sobre de qualsevol quantitat dinerària i
que són d’utilitat pública i social, és a dir, són un bé i un
patrimoni per la societat en conjunt i per això li ha atorgat un règim jurídic
de protecció, és una irracionalitat permetre al mateix temps que es destrueixi.
Així de simple: és una contradicció i cap argument demagògic pot
emmascarar aquest fet.
En les següents fotos
veiem un exemple: caminant prop de
la carretera N-340 per la zona d’El Lledoner (terme municipal de Cervelló)
ensopeguem amb un preciós cartell que ens anuncia tot un seguit d’excel·lències:
Espai Natural Protegit. I pensem:
“Oh, què bé! Ummm! Quins
paisatges veurem! Quina natura gaudirem! Quina biodiversitat estarà sobrevivint
aquí, amb una mica de tranquil·litat!... esperem que aquest espai natural
estigui connectat amb un altre, sinó aquesta biodiversitat s’acabarà
extingint per manca de renovació genètica, però...” .
Seguim caminant i, al poc, ens trobem tota la vegetació d’un color
blanquinós, plena d’una mena de “canes”: ¿han donat un ensurt enorme als
arbres? O què ha passat???...continuem caminant i comencem a comprendre.
Però ... si hi ha UNA PEDRERA??? I
en aquest punt se’ns posen blancs els cabells a nosaltres!!! I continuem pensant, però diferent d’abans...
Continuarà.
Montse Jardí
Maig del 2005
HISTÒRIA VISUAL D'UNA PASSEJADA PER UN ESPAI PROTEGIT
1 QUÈ BÉ: ENTREM EN UN ESPAI PROTEGIT
>>Tornar<<