<<Tornar>>

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya
CEPA-EdC

presenta les al·legacions següents sobre l'anunci d'informació pública sobre la sol·licitud d'autorització ambiental del Projecte d'una activitat de fabricació de ciment als termes municipals de St. Vicenç dels Horts i Pallejà promoguda per CEMENTOS MOLINS S.A., a la zona de les Falulles, publicat al DOGC núm. 4442 de data 5·8··2005 'd'acord amb el que estableix l'article 31 del Decret 136/1998 de 27 de febrer, d'intervenció integral a l'administració ambiental .

EXPOSA I AL·LEGA

PRIMER .- Que el projecte presentat no s'adequa a la finalitat de l'esmentada llei ( llei 3/1998 article 2a) que és assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient en conjunt per garantir la qualitat de vida, mitjançant la utilització dels instruments necessaris que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar els impactes que les activitats sotmeses a aquesta llei originen.

SEGON.-Que l'activitat afegida que es vol legalitzar d'incineració de residus, es presenta en el projecte de forma encoberta, com a: "ús de combustibles alternatius". constatat clarament a les pàgines 9 i 30 i 32 de la sol·licitud d'autorització ambiental

"Los combustibles alternativos pueden aportar minerales que contribuyan a formar los compuestos del clínker. Los neumáticos usados convenientemente triturados, por ejemplo, además de energía aportan hierro para la composición del clínker. En este caso, además de la valorización energética, la materia prima contenida en el residuo se recicla en el clínker." (pg 30)

TERCER.- Que els residus anomenats en el projecte combustibles alternatius són descrits segons unes taxonomies no gens rigoroses com podem observar a la pàgina 78 de l'estudi d'impacte ambiental que en que hi fan referència de la manera següent:
"...-Uso de combustibles alternativos (P.Ej: Lodos de depuradora, Harinas y grasas animales, Serrín y astillas, Neumáticos usados, Lodos oleosos, Disolventes gastados, etc.)..." "Adiciones de otros materiales en el Clinker para fabricación de cemento (por ejemplo: cenizas volantes, escoria siderúrgia)"

QUART.- Segons el R.D 653/2003 que transposa la Directiva Europea anteriorment citada no es tracta d'una activitat de valorització energètica sinó de coincineració, definida en el mateix com a: "Tota instal·lació fixa o mòbil la principal activitat de la qual sigui la generació d'energia o fabricació de productes materials (ciment) i que, o bé utilitzi residus com a combustible habitual o complementari, o bé els residus hi rebin el tractament per a la seva eliminació.". En definitiva activitat d'incineració encoberta.

CINQUÈ.- Que l'activitat d'incineració de residus és una altra activitat tipificada en la llei 3/1998 "Activitat d'incineració de residus de més de 3 t /h" ( annex I.10.3) que seria objecte d'un nou tràmit de sol·licitud d'autorització ambiental. Com així ho especifica l'informe de febrer de 2005 de l'enginyer municipal de l'Ajuntament de Pallejà que es va lliurar oportunament al DMAH sobre la insuficiència de l'expedient de sol·licitud d'autorització ambiental presentat per l'empresa Cementos Molins Industrial SA.

SISÈ.- Que segons l'informe de l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de Pallejà, de febrer de 2005, els terrenys es troben situats en una zona amb clau urbanística 22a, segons els PGM de 1976, que admeten usos fins a la categoria 5b i que no admetent una activitat nociva i perillosa.

SETÈ.- Que segons l'Informe sobre els possibles efectes a la salut pública en cremar residus a la cimentera Molins, encarregat per l'Ajuntament de Pallejà al Sr Eduard Rodríguez Farré, membre del CAPS, doctor en medicina i professor d'investigació a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, CSIC-IDIBAPS, la incineració de residus es una activitat nociva i perillosa per a la salut de les persones.

VUITÉ- Pel que fa a les dades d'emissió actuals el projecte solament fa referència als contaminants legalment establerts: partícules, SO2, CO2, NOx . No es consideren els següents contaminants, tots ells generats en aquests tipus d'instal·lacions: HCl, HF, compostos orgànics volàtils, dioxines i furans.

NOVÉ.- Que els valors límit per a l'emissió a l'atmosfera per a alguns contaminants (com ara partícules i Nox) són menys rigorosos per als forns de ciment que no pas per a les incineradores de residus industrials.

DESÈ.- Que el projecte no contempla un monitoratge de les emissions contaminants en continu. Les mesures en continu o amb procediments que permetin la integració de les quantitats emeses al llarg del temps- especialment en el cas de dioxines i furans -són necessàries per a una adequada estimació de l'impacte ambiental i d'exposició humana.

ONZÈ.- No considera l'emissió total màssica dels diferents contaminants produïts per la planta, atès que les quantitats totals tenen una importància molt més gran que les concentracions i els límits d'emissió pel que fa a l'avaluació de l'impacte ambiental i l'exposició humana. Recentment, s'han presentat les conclusions d'un informe finançat per la Direcció General de protecció de la salut i del consumidor de la Unió Europea. Aquest informe, elaborat en el marc del programa de APHEIS (Air Pollution Health: A European Information System) demostra que la reducció de les concentracions de contaminants a l'atmosfera, inclòs en una petita quantitat, podrien tenir beneficis significatius per a la salut pública. L' informe observa que es podrien prevenir 2.653 morts prematures (o 9 morts prematures per 100.000 habitants) si l'exposició a llarg termini a les PM10 es reduís a 40 micrograms/m3 en 19 ciutats europees que mesuren PM10 amb una població total de 32 milions d´ habitants. El nivell de 40 micrograms/m3 és el valor límit establert per la Comissió Europea per a tots els estats membres per l'any 2005.

DOTZÈ.- El projecte no considera l'efecte de disseminació de la contaminació a l'ambient de partícules, metalls pesants dioxines i furans d'una instal·lació com la proposada, que a més incorpora les cendres al clínker (ciment).

TRETZÈ..- El projecte li manca rigor a l'hora d'avaluar els riscos ambientals i sanitaris d'aquesta activitat, donat que no presenta cap caracterització analítica ni sistema objectiu de valoració dels resultats que presenta al projecte. Entre d'altres aspectes:

- No s'esmenta ni es disposa de cap estudi sobre el control de les emissions, de la contaminació difusa, ni de les possibles afectacions als recursos hídrics de la Vall Baixa i el Delta, ja que constitueixen un dels recursos hídrics més importants per l'abastament a Barcelona i àrea d'influència. Les emissions que en el temps es dipositaran en el territori, es podrien anar incorporant per lixiviació de les aigües de regat i/o de pluja als aqüífers, de forma que es un nou risc potencial, afegit a tots els que ja tenim ara mateix.
- No s'avalua la contaminació aportada per l'activitat proposada, de com pot afectar a la qualitat dels productes agrícoles d'aquesta zona del Baix Llobregat que es conreen (fruiters i horta).
- No es disposa de cap estudi de detall de les emissions. Algunes dades sobre emissions i la seva reducció es basen en les tasques de conservació i manteniment de l'empresa.

CATORZÈ.- No s'avaluat la qualitat del producte fabricat (ciment) ja que s'incorporaran els residus dins del clinker i quedaran incorporats dins del ciment. Caldria avaluar els riscos de la contaminació difusa i els afectes als seus usuaris en l'ús d'aquest nou ciment a mig o llarg termini.

QUINZÈ- Que en el projecte no estan detallats, la comunicació ni el control, ni la gestió del risc segons les recomanacions de referència de les quals s'adjunta un exemple:

SETZÈ.- Un aspecte cabdal és que el projecte no inclou cap estudi de salut ambiental necessari per avaluar les possibles afectacions a la salut de les persones. Considerem necessari la realització d'un informe redactat per tècnics competents en la matèria, on s'especifiquin de forma clara les possibles afectacions, així com la seva perillositat o innocuïtat.

DISETÈ.- Atès que Pallejà està dintre de la Zona d'especial protecció atmosfèrica, segons la llei 22/1983, i que malgrat que es va fer un pla de descontaminació, el projecte excedeix els límits establerts per la nova directiva europea que ha entrat en vigor el gener de 2005. Caldria promoure la utilització d'una energia menys contaminant per a la fabricació del ciment que contribuiria a rebaixar els nivells de contaminació d'una zona tan densament poblada i amb les característiques de zona d'especial contaminació i no de promoure l'augment de les emissions que pot representar la pràctica de cremar residus.

DIVUITÈ.- Per totes les incògnites i mancances del projecte i els arguments exposats en aquestes al·legacions, apel·lem a l'aplicació dels criteris comunitaris del principi de precaució. Considerem del tot desencertat que el DMAH aprovi i promogui de forma irresponsable, contradient els principis comunitaris, la incineració de residus perillosos com a substituts de combustibles convencionals, que pot contribuir a augmentar els índexs de contaminació i de riscos ambientals i sanitaris de la població.

DINOVÈ.- Per tot l'exposa't, demanem al DMAH que no autoritzi la activitat descrita a la pàgina 78 de l'Estudi d'impacte ambiental del Projecte de modificació substancial de la Planta de producció de ciments Molins Industrial SA, que incorpora en el procés productiu l'ús de residus com a combustibles.
Que el DMAH demani a l'empresa l'elaboració d'un nou projecte que no contempli la crema de residus com a combustible alternatiu i que incorporin d'altres combustibles amb menys afectacions ambientals.
Apel·lem a que el DMAH apliqui de forma pràctica el principi de precaució, davant de qualsevol activitat que pugui comportar riscos a la salut del medi ambient i de les persones del nostre país, aquest és el paper i la funció d'un Departament de Medi Ambient o això és el que esperem.

Josep Lluís Moner i Tomàs
Representant del CEPA-EdC

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya
CEPA-EdC

Molins de Rei, 29 d'agost de 2005

<<Tornar>>