El desviament del riu Llobregat, en el tram comprès entre el pont de Mercabarna i el mar, dos quilòmetres més cap al sud, és cabdal per emprendre una de les obres més ambicioses del Pla Delta: ampliar el port de Barcelona per convertir-lo en una zona d’activitats logístiques i de distribució de mercaderies. El pla d’implantació de les noves instal.lacions portuàries comportarà una inversió de 150.000 milions de pessetes.
Mentre el port no guanyi nous terrenys industrials amb el trasllat del riu, hi ha projectada una ampliació del moll de productes inflamables, amb un pressupost aprovat de 3.991 milions de pessetes. Es desdoblarà el moll i es guanyaran 81 hectàrees de terreny al mar. Ja són també en marxa els treballs per obrir una segona bocana del port, cosa que contribueix a crear una nova dàrsena per a les embarcacions de pesca. La bocana s’obrirà entre els molls Adossat i Llevant (a l’inici de l’Escullera, a tocar de les instal.lacions del Club Natació Barceloneta). Aquest nou pas permetrà separar el trànsit de vaixells de càrrega del de passatgers i embarcacions esportives. Aquestes últimes naus són les que gaudiran d’una sortida directa al mar i guanyaran temps en els seus trajectes. Cal recordar que Barcelona ha augmentat el trànsit de creuers un 16% en relació amb l’any passat. Al llarg de 1997 també s’ha produït un increment dels moviments de mercaderies d’un 3,7%, curiosament en un any en què la resta de ports de l’Estat ha experimentat una davallada d’idèntic percentatge. El moviment de vehicles s’ha disparat fins a les 490.000 unitats, la qual cosa ha convertit el port de Barcelona en el primer port europeu d’aquestes característiques.
Com que les previsions del port són recollir nous increments en el trànsit de creuers de passatgers, està decidit ampliar les dues estacions marítimes previstes a l’edifici del World Trade Center. Després de vint anys de discussions, el Ministeri de Medi Ambient va donar llum verda, el maig de 1997, al projecte de desviament del Llobregat, amb un pressupost de 10.000 milions de pessetes. Inicialment estan consignats per a la primera fase 450 milions de pessetes, per bé que la Generalitat considera que s’ha d’incrementar la dotació fins als mil milions per tal d’accelerar les obres. El calendari d’aportació de recursos estableix que el 1999 l’Estat hi destinarà 3.144 milions, el 2000 uns altres 4.200 milions i 3.900 més l’any 2001.
L’Estat assignarà a Catalunya uns altres 34.000 milions de pessetes per a la construcció de la nova depuradora, que estarà situada en terrenys que quedaran lliures una vegada s’hagi desviat el riu i al costat dels nous espais del port. El propòsit de la nova instal.lació és garantir la depuració del 40% de les aigües residuals urbanes que es generen al territori metropolità, actualment sense tractar. La Mancomunitat de Municipis pretén aprofitar aquestes aigües tractades per tal de restaurar les zones humides, així com per al reg agrícola.

La nova llera del riu estarà delimitada per dos murs de contenció de terres, que hauran d’assegurar el control de les avingudes d’aigua –que assoleixen fins a 4.000 metres cúbics per segon– per abocar-les al mar i també per aprofitar-les, en part, per recarregar aqüífers i inundar espais naturals. L’amplada del riu oscil.larà entre els 170 i els 300 metres.
El Departament de Medi Ambient va modificar posteriorment el projecte de desviament del Llobregat, de manera que la nova llera no afecti la reserva natural de Ca l’Arana. En un inici, el pla preveia que la llera passés per la llacuna de la Podrida, però finalment es va optar per estretir el darrer tram del desviament. Ca l’Arana és un dels espais protegits més importants de la zona del delta del Llobregat.
El desviament obligarà a descontaminar la llera actual i comportarà crear dos llacs: Cal Tet i Carrabiners. Les inversions previstes en aquest últim pla són de 1.000 milions de pessetes. Quan el Llobregat desemboqui al mar, dos quilòmetres al sud, caldrà extreure uns 35.000 metres cúbics de llot contaminat abans d’arribar a l’antiga llera. L’extracció impedirà que, per efecte de la pressió dels aqüífers, el llot contaminat surti a la superfície en els nous espais del port i en el polígon pratenc.
La nova llera farà sorgir un nou espai inundable d’una superfície de 35 hectàrees, la qual cosa permetrà crear nous hàbitats naturals. El desviament provocarà un dessecament del llac de la Ricarda, encara que els tècnics opinen que, mentre es facin les obres, aquesta situació es pot corregir abocant l’aigua extreta dels canals de la zona com el de Bunyola. D’altra banda, es tancaran els vells pous de la zona per evitar que, quan les aigües inundin el lloc, aquests quedin negats i les reserves naturals es contaminin. Juntament amb la creació de dues noves llacunes, està previst que es facin noves plantacions de bosc de ribera. A fi d’evitar l’acumulació de terra a la desembocadura, per efecte dels corrents marins, es construiran tres espigons, un dels quals farà la funció de dic sud del port.
L’Ajuntament de Viladecans, per la seva banda, ha elaborat un projecte que, batejat com El Parc del Delta, ordena la costa en una zona de 500 hectàrees: 110 hectàrees per a la reserva natural de Remolar-Filipines, 110 per a Reguerons i 30 més per a Murtra. Hi haurà un espai de protecció de reserves, que tindrà 130 hectàrees a la riera de Sant Climent. La zona de costa comprèn 60 hectàrees. Dos nous equipaments a Filipines Sud i un polèmic camp de golf de 55 hectàrees completen el parc.

La "pota sud" i l’autovia del Llobregat

L’anomenada pota sud, prolongació de la Ronda de Dalt cap a l’aeroport de Barcelona (...)