Aquesta recuperació ha d’incloure també tots els aspectes socioculturals de la conca i del Delta, als quals l’existència del riu atorga una forta personalitat.

Un territori de 5.110 quilòmetres quadrats, amb una població de més de 1,5 milions d’habitants, un Delta de 10.000 hectàrees, que suporta infrastructures de tot tipus, amb únicament 500 hectàrees gestionades com a reserves naturals i uns importants aqüífers (reserves subterrànies d’aigua dolça).

Les entitats sotasignants considerem :

Primer.-

Les llacunes més emblemàtiques del Delta del Llobregat, -el Remolar i la Ricarda-, són el testimoni de dos antics braços del riu: “el Riu Mort” (segle XIII) i “la Riera Vella” (segle XVIII).

Van deixar de ser actius com a cursos d’aigües superficials, però segueixen funcionant com a sortida al mar de l’aqüífer freàtic del Delta.

Aquesta alimentació subterrània d’aigua dolça les ha transformat en valuoses zones humides naturals, amb tot el que comporta aquesta qualificació.

Segon.-

Al setembre de 2004 va començar a funcionar, com a llera artificial del Llobregat, la rasa que va ser excavada per desviar la seva desembocadura uns 2,5 quilòmetres més al sud.

A partir d’aquesta data, tres quilòmetres de la llera històrica del riu queden desconnectats de la circulació d’aigües superficials i són alimentats exclusivament per l’aqüífer subterrani, amb una qualitat d’aigua molt superior a la que circula en superfície.

Es produeix llavors una espectacular regeneració natural d’aquest tram de riu que, en pocs mesos, ha passat a ser una llacuna més del Delta, amb la mateixa vegetació i fauna que les existents.

Tercer.-

L’antiga llera és ara una llacuna del Delta, amb presència de nombrosos ocells, d’espècies protegides per les Directives Comunitàries.

S’hi han instal·lat: el cabusset, el cames-llargues, els corriols menut i camanegre, els abellerols, l’agrò roig, l’esplugabous, el bernat pescaire, el martinet ros, el xatrac bec llarg, els fumarells i d’altres.

L’antic espai fluvial ha estat recolonitzat per anguiles, tortugues d’aigua autòctones i diverses espècies de peixos. També han tornat els amfibis, la vegetació aquàtica s’ha regenerat i s’ha detectat la formació de praderies submergides.

Quart.-

El desviament del riu ha posat en greu perill la reserva estratègica d’aigua dolça més important de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: l’aqüífer del Delta del Llobregat.

El rebliment del final de la llera amb terres podrà agreujar, encara més, el procés de la salinització de l’aqüífer i la contaminació que ja se està produint.

Cinquè.-

La falta de cura en la tramitació del procés Administratiu i els greus impactes ambientals del desviament del riu, fonamenten la Sentència d’anul·lació de tot el procés, dictada pel “Tribunal Supremo”.

Per tant, manifestem:

De forma contundent i amb el suport de totes les consideracions científiques i legals, que aquesta massa d’aigua és ara una zona humida natural.

En conseqüència: ha de ser protegida segons la Legislació Internacional i no és aplicable la Declaració d’Impacte Ambiental actual, que preveu el seu rebliment i desaparició.

En conclusió:

Primer.-

L’antiga llera del Llobregat és un Domin Públic Hidràulic.

Això vol dir que, un any després del desviament, l’antiga llera és, legalment i a tots els efectes, un riu.

Segon.-

D’acord amb la Sentència del “Tribunal Supremo”, les obres del desviament del riu, que suposin la destrucció de l’antiga llera, no poden continuar sense incórrer en una actuació considerada delictiva.

Tercer.-

El manteniment de la llera com a zona humida és plenament compatible amb el sistema ferroviari de mercaderies del Port de Barcelona.

Per tant, és urgent que surti a exposició pública el Projecte d’Accessos i Serveis Ferroviaris del Port i l’Estudi d’Impacte Ambiental de la zona i que s’emeti una nova Declaració d’Impacte Ambiental, valorant, tant les necessitats ferroviàries reals del Port, com la situació mediambiental actual de la nova llacuna. (antiga llera del riu).

Quart.-

Qualsevol afectació d’aquest nou espai natural,-una zona humida que la Legislació Estatal i les Directives Comunitàries obliguen a protegir-, s’hauria de fer en aplicació de l’Article 6.4 de la Directiva d’Hàbitats, d’acord amb la Comissió Europea.

DEPANA, SEO/BIRLIFE, ECOLOGISTES EN ACCIÓ, CEPA-ECOLOGISTES DE CATALUNYA, ASOCIACIÓ VEÏNS DELLVITGE, GRUP ECOLOGISTA BELLVITGE, PROJECTE LLOBREGAT, BICIBAIX, SALVEM EL DELTA, GRUP DE DEFENSA DEL GARRAF-ORDAL I DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT (DEFGOL)