|
Font: http://www.depana.org Maria Purificació Canals. Presidenta de DEPANA 25 de novembre de 2005 ALTERNATIVA AL FONAMENTALISME: ENDERROCAR LES MURALLES DE CIMENT.
De res no serveix el sectarisme si tens al davant un futbol d’altíssima qualitat i el més intel•ligent és saber assaborir-lo. A vegades és més important l’essència de l’esport que la superfície de les bravates i els excessos que escalfen els partits. L’elogi de l’afició contrària aporta un bàlsam que el dia després han d’aplicar-se a ells mateixos els propis polítics i també determinada premsa radiada i escrita. Referit a la natura ve a ser el mateix, no calen arguments: la presència d’arbres, ocells, llacunes no ens reporta res... i ens ho aporta tot com a persones i éssers que som part d’un planeta. En aquest context sobta el posicionament de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Què li passa a la Cambra? Fa uns mesos que sembla haver-se-li posat entre cella i cella el Delta del Llobregat. En síntesi el que surt publicat als medis de comunicació com a opinió seva és que el futur de Catalunya depèn de l’aeroport i el port de Barcelona. Àdhuc es demana que els elements econòmics estiguin per sobre de tot. Textualment es defensa tal qual sense cap mena de rubor. És cert que fa la seva tasca de lobby i que normalment acompanya les seves àries en contra de la protecció de la natura amb altres opinions coincidents de col·lectius i institucions no sempre afins. El punt de partença és un axioma radicalment fals: el dèficit d’infraestructures de Catalunya. Aquest és un tema tabú i realment és quelcom que arriba més enllà dels interessos crematístics de determinades empreses que integren la part activa de la Cambra. En realitat aquest tema esdevé també responsabilitat de la classe política i els medis de comunicació. Com a ecologistes poques vegades hem assistit a una visió tan acrítica de bona part de la societat que s’empassa com a aforisme una afirmació que no és més que una mera opinió. A Catalunya segur que falten coses, però sempre a nivell menys macroinfraestructural i més micro. Tenim un excés d’autopistes, autovies i peatges. Quan tinguem acabat al cinquè cinturó, i la cinquena pista de l’aeroport del Prat, serem millors? Serem més rics? Possiblement no, però caldrà fer més infraestructures encara... És una espiral sense fi: sempre més, més i més sense que ens preguntem per què. Una altra cosa és que legítimament determinades empreses vulguin seguir comandant el motor econòmic català (pels beneficis que això reporta), però no és necessari que se’ns confongui com a ciutadans amb tema del sacrosant dèficit. Segurament Catalunya ha entrat en una mena de letargia des que ens hem habituat a plorar a Madrid que no tenim infraestructures (quan en aquests moments déu n’hi do el que s’està invertint). Aquesta dependència del ciment ens adorm com a motor econòmic i ens atrapa més en un carreró sense sortida que no fa sinó exigir sempre més del mateix sense que hi hagi cap mena de reflexió. També ens fa obviar les necessitats reals de transport ferroviari, de descentralització dels focus de poder i de dinamització econòmica. El Principat era més important econòmicament parlant quan depenia d’ell mateix i de la seva capacitat emprenedora per superar el que des de fora no se’ns retornava (ni se’ns retorna encara). Al darrera de la reclamació de més aeroport per sobre de tot, a banda d’una ignorància ambiental inexcusable, hi ha un marcadíssim centralisme. Després ens queixem de Madrid, però Barcelona fa el mateix amb la resta de Catalunya. Des de DEPANA ja fa anys que hem defensat que l’aeroport de Catalunya ja existeix: té 2 pistes a Barcelona, 1 a Girona i 1 a Tarragona. Què poc costaria integrar aquest sistema el dia que funcionin els trens ràpids que les enllacin i deixem ja de seguir flagel·lant el delta del Llobregat. El delta del Llobregat és el tercer espai d’aiguamoll més valuós de Catalunya. Afirmar que ha de ser destruït comparant-ho amb l’enderroc de les muralles de BCN del SXIX denota una visió de fonamentalisme infraestructural d’allò més ranci. És el mateix model desenvolupista dels anys 50. Equivaldria a què DEPANA demanés que es desmantellessin el port i l’aeroport de BCN per recuperar les zones humides... i només estem sol·licitant que es salvaguardi el que queda. Dels espais naturals del Delta actualment només sobreviuen unes 1.200 Ha de les 9.000 Ha totals de la plana deltaica. El Delta rep uns 200.000 escolars que el visiten cada any a qui se’ls explica la importància dels valors del territori, sobre tot quan estem al costat de la gran ciutat. Aeroports i ports sempre els podrem executar però mai més podrem recuperar els ecosistemes de maresma si els ocupem amb muralles de ciment. Per acabar, dir simplement que si en ple SXXI se li preguntés a la ciutadania si preferiria conservar les muralles o enderrocar-les, hi hauria una aposta seriosa per la seva regeneració. No debades totes les ciutats contemporànies que encara les conserven han estat declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco (Tarragona, sense anar més lluny). Conceptuar la natura preexistent que envolta un recinte aeroportuari com un topall al benestar econòmic és demagògia pura, barata i escandalosament tendenciosa. Aquí la tria està entre ser un país modern que integra la seva identitat amb els valors naturals del seu territori, o explicar a les futures generacions que només ens interessen els beneficis de determinades empreses. Donar lliçons d’ecologisme al tercer món ens sembla hipòcritament lògic, però a casa no. Dit d’una altra manera: defensar la natura a l'Amazonia està molt bé, però a casa, la pela és la pela. |